Pàgines

dimecres, 29 d’octubre del 2014

HALLOWEEN O TOTS SANTS?

Aquí teniu la informació que us vaig comentar i que us servirà per fer la redacció ( en català ) a classe.
Recordau que disposeu de una hora i mitja i que s'haurà de presentar el divendres dia 31.
Es realitzarà a un full blanc ( foli ), a mà, en boli blau o negre. Podeu decorar la redacció al vostre gust. I recordar posar el vostre nom i data per darrere.

Enllaços per utilitzar a la redacció. Fes clic aquí.

Trencada de pinyons de Tots Sants
El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, glans, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:

Què hi ha res, per les ànimes?
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.

Els infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils.
Els anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX desaparegué quasi completament.
A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar.
Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.


Rosari ensucrat

Com va sorgir la tradició de fer els “ rosaris” per a la festa de Tots Sants:
Conten que quan s’acostava la festa de Tots Sants i dels difunts, un senyor de casa rica va anar a Can Frasquet i va fer un encàrrec molt especial: un rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites confitades, panellets, bombons...enfilats a una cordeta i que al final tingués una “patena” de carabassat decorada amb una estampeta de les d’aquell temps, que duien un sant o un àngel. Evidentment la mida real va ser considerable i segurament devia pesar bastant! Idò bé, el senyor en qüestió devia tenir el caprici de un cop “passat el rosari”(resar) a casa seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació dels millors dolços que s’acostumaven a consumir en aquelles dates. Segurament cridà l’atenció de la selecta clientela de l’establiment i amb el temps, any rere any, els encàrrecs varen augmentar i el propietari va decidir incorporar el “rosari” a la llista d’especialitats de la casa. Es va convertir en tradició i encara ara se’n sol regalar un als nins i nines com a obsequi dels padrins joves.

 A les Illes Balears i Pitiüses, el costum dels rosaris ensucrats és un costum associat a la diada de Tots Sants. Aquest dia els padrins regalin als seus fillols un gran collaret de llepolies que els infants exhibeixen durant tota la jornada penjat al coll fins que la seva golafreria l’acaba fent desaparèixer.

Tots Sants i els rosaris ensucrats

Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda.

Aquest collaret el fan els padrins a casa seva o el compren ja fet a les pastisseries i forns, tot i que modernament també les escoles són les encarregades de la confecció d’aquests dolços que els infants s’enduen a casa i que comparteixen amb els seus amics.

L’origen de la tradició

La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge.

Sembla que antigament cada peça d’aquest collaret era fet exclusivament amb els anomenats panets de morts, uns panetets dolços fets d’una combinació de farina cuita al forn amb les fruites típiques d’aquesta època: castanyes, ametlla, pinyons, ametlles, carbassa, etc i que no incloïen els productes dolços, com els caramels , la xocolata o les fruites ensucrades, que s'han afegit posteriorment.

El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma (Ciutat de Mallorca) però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca.

Text: Manel Carrera i Escudé 



HISTORIA DE HALLOWEEN


Halloween es una fiesta de la cultura anglosajona que se celebra en la noche del día 31 de octubre.

Sus orígenes se remontan a los celtas, hace más de 2.500 años, cuando el año celta terminaba al final del verano, el día 31 de octubre de nuestro calendario (Samhain). El ganado era llevado de los prados a los establos para el invierno. Ese último día, se suponía que los espíritus podían salir de los cementerios y apoderarse de los cuerpos de los vivos para resucitar, pedirles alimentos y maldecirles. Les hacían víctimas de conjuros si no accedían a sus peticiones: me das algo o te hago una travesura, que es la traducción de "Trick or Treat" (Truco o Trato).

Para evitarlo, los poblados celtas ensuciaban las casas y las "decoraban" con huesos, calaveras y demás cosas desagradables, de forma que los muertos pasaran de largo asustados. De ahí viene la tradición de decorar con motivos siniestros las casas en la actual víspera de todos los santos y también los disfraces. Es así pues una fiesta asociada a la venida de los dioses paganos a la vida.

La iglesia de Roma decidió convertir la festividad al catolicismo. Se instituyó el 1 de noviembre como el Día de Todos los Santos, que en Inglaterra se denominó "All Hallows' Day", y la noche anterior "All Hallows' Eve" que posteriormente derivó en  "Halloween".
Tumba de Halloween
La fiesta fue exportada a los Estados Unidos por emigrantes europeos en el siglo XIX, hacia 1846. Sin embargo no comenzó a celebrarse masivamente hasta 1921. Ese año se celebró el primer desfile de Halloween en Minnesota y luego le siguieron otros estados. La internacionalización de Halloween se produjo a finales de los años 70 y principios de los 80 gracias al cine y a las series de televisión.

En la actualidad los niños se disfrazan para la ocasión y pasean por las calles pidiendo dulces de puerta en puerta. Después de llamar a la puerta los niños pronuncian la frase "Truco o trato". Si los adultos les dan caramelos, dinero o cualquier otro tipo de recompensa, se interpreta que han aceptado el trato. Si por el contrario se niegan, los chicos les gastarán una pequeña broma.

Halloween es una fiesta basada en el miedo, la muerte, los muertos vivientes, la magia negra y los monstruos místicos. Los "personajes" que se suelen asociar a Halloween incluyen a los fantasmas, las brujas, los gatos negros, los trasgos, los banshees, los zombis y los demonios, así como ciertas figuras literarias como Drácula y el monstruo de Frankenstein.

Los celtas solían disfrazarse con pieles de animales el 31 de octubre y así no ser descubiertos por los espíritus que, según ellos, esa noche recobraban vida. De ahí la costumbre actual de disfrazarse ese día. Los colores tradicionales de Halloween son el negro de la noche y el naranja de las primeras luces del día. Los símbolos de Halloween también incluyen elementos otoñales como las calabazas y los espantapájaros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada